Els textos
sagrats de d’hinduisme són molt variats tant per el que fa al contingut com a
l’estil com a estil, n’hi ha que fan referència al culte, altres a comentaris
sobre rituals i celebracions i altres són prescripcions per a cerimònies.. Es
van redactar en sànscrit, que actualment aquesta llengua es coneix com el
llenguatge sagrat del hinduisme.
Els llibres
sagratss vèdics es poden classificar en dues seccions:
· sruti (escoltats) els llibres revelats pels déus savis dels primers temps.
· smriti ( el que la memòria ha conversat), els llibres formen part de la tradició
que són cronològicament posteriors.
ELS LLIBRES
SRUTI
Hi ha quatre
volums d’aquests tipus de llibres, anomenats els quatre Vedes:
· Rig-venda o Veda de
les estrofes: És el document més antic escrit entre el 1500 aC i l’any 1200
aC, agrupa més d’un miler d’himnes a les divinitats. Es reuneixen molts dels
cants i pregàries.
· El Yajur-veda o Veda de les fórmules: En aquest llibre hi veiem les formules
que han de recitar per fer els diversos rituals. Es van redactar l’any 1000 aC.
· El Sama-veda o Veda dels cants: És un recopilatori de les principals
estrofes del Rig-venda i el Yajur-veda però acompanyades de notes
musicals.
· L’arharva-veda: És el més recent de tots els llibres. No està
considerat tant important com els altres, però té una forta influència dels
bramans i té molt a veure amb pràctiques màgiques.
Altres llibres
que acaben de formar els llibres sruti són el Brahmana i els Upanishad.
Els Brahmana estan escrits entre l’any 1000
i el 500 aC i són interpretacions sobre el Brahaman.
Els Upanishad és
va escriure entre el 800 i el 400 aC. Representen el vedanta que és l’última part del Vedes. La seva finalitat és
explicar el significat profund de les accions rituals. Són diàlegs entre
mestres i deixebles.
ELS LLIBRES
SMRITI
Aquests llibres formen part de la tradició i hi trobem el
Mahabharata, el Bhagavad-Gita i el Ramanyana.
Un dels textos més populars és el Bhagavad-Gita( el cant
del senyor) que forma part del Mahabharata.
El Mahabhrata és un poema èpic d’uns 200.000 versos, que
tracta del conflicte que oposava a cinc germans dels seus cosins que els havien tret el tro injustament. El
déu Krixina és fa conseller d’un dels germans que en el camp de batalla té
dubtes i refusa el combat amb els seus parents i amics. En aquesta situació
Krixina li explica la importància de seguir el seu dharma o deure sagrat. En aquest diàleg entre Krixna i Arjuna es
toquen tots els aspectes de la vida i s’admeten com a vàlids tres camins que
condueixen al mateix fi: el coneixement i la realització personal.
Aquests tres camins són:
· El camí de la devoció (bhakit)
· El camí de
l’acció (karma)
· El camí de
coneixament (jnana)
Un dels altres
textos importants per aquesta religió és el Ramayana, aquest text explica la historia del rei Rama. Aquest rei
és la personificació de la justícia i està considerat com una de les deu
reencarnacions de Vixnu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada