La primera casta és la dels sacerdots i mestres, anomenats bramans. La segona casta és la dels governants i soldats, anomenats chatrías. La tercera és la dels mercaders i grangers, anomenats vairats. I la última és la més pobre, la qual molts cops ni s'inclueix en aquesta divisió, és la dels anomenats intocables.
Casta dels Bramans
Casta dels Kshatriyas
Casta dels Vaishyas
Casta dels Intocables
Entrevista a Ivette Callís que aquest estiu va anar un mes a l'india.
1)Quina es una de les coses que et va impactar mes?
Crec que si vas a un pais diferent rebs l'impacte de moltes coses, tot es diferent al que estas acostumat i per tant fa que tot viatge tingui un atractiu especial. Una de les coses que em va impactar més va ser a l'hora de baixar de l'avió, vàrem arribar de nit i la por vulguis o no esta dins el cos i veure que tothom et mira com si fossis una persona molt diferent a ells fa molta impressio, també s'ha de dir que les coses canvien molt quan parles amb ells. Et demanen que et tiris fotos, que els hi donis la mà...moltes coses que per nosaltres són impensables. Algu li aniria a un francès a demanar-li per tirar-se una foto amb ell?. L'altre cosa que em va causar molta impressió va ser la manera de viure, amb poc viuen i son molt feliços. Vam estar a un barri d'una casta molt baixa de l'India i amb prou feina tenien per dinar ells, tot i així et donaven tot el que tenien sabent que tu no et faltava de menjar. Seguiria dient coses que em van causar impressió ja que cada acte, cada paraula, cada lloc causaven alguna cosa especial i diferent.
2)Com solen viure els hindús?
Els hindús viuen amb molt poca cosa i amb el que tenen son molt feliços, necessiten molt poc per arribar a qualsevol finalitat. Cal saber que a l'India hi han moltes castes o classes socials i per tant les classes mes altres viuen amb un nivell de vida europeu o gairebé europeu. Ara bé, hi han les classes socials baixes qur poden viure amb el que nosaltres seria 2 euros al dia, dorm tota la familia amb una habitació de 4x4, es dutxen al carrer amb banys públics i es dediquen al turisme, lagricultura, al comerç i al culte amb petita escala. En el sentit econòmic es un pais molt divers i per tant amb molts estils de vida diferents.
3)Creus que seria molt difícil per un Català anar a viure a l’índia i adaptar-se a les seves cultures i religions?
Crec que no seria facil, basicament per la diferencia de la societat i de la manera de viure. Anar a l'India per un europeu suposa vacunar-te de moltes coses per evitar agafar algunes malalties relacionades amb el menjar, l'aigua i altres provinents de mosquits i animals com gossos o monos, amb això vull dir que els europeus no estem preparats en un primer moment per anar a viure a l'India. Ens costaria adaptar-nos i no per que els hindus ens posesin maldecaps per poder-nos adaptar sino per la nostres costums i tradicions tant diferents. Suposo que es molt fàcil passar de viure en condicions mes aviat pobres a ser ric però al revés no seria tan facil. Ara bé una vegada superades les primeres pors i adaptar-se una mica al seu ritme de vida seriem molt feliços. Els hindús viuen un ritme de vida pacific dedicat al culte i a les seves tradicions, on l'estres (excepte en les grans ciutats) no saben el que es i on per molt que tinguin poc viuen amb el que tenen sense anhelar a grans fortunes, molts d'ells es limiten a estar contents amb el que tenen i no necessiten mes. Crec doncs que es un estil de vida molt bo pero alhora molt dificil d'entendre per les persones occidentals degut a la societat i a la nostra cultura.
4) Creus que discriminen molt a els de la classe mes baixa?
Les classes baixes sempre estant mes descriminades i si ets d'alguna classe baixa sempre tens gent per sobre que tenen un dret a manar-te i unes prefencies i privilegis per sobre teu. Per tant les classes baixes si que estan mes descriminades. Un dels casos que vaig poder viure en primera persona va ser a Kolkata( Calcuta) alla vaig estar amb l'ONG Mare Teresa de Calcuta. Ens van designar a una casa d'acollida amb nens amb malalties mentals i fisiques, des de el primer dia ens van dir que no ens decantessim per cap nen i que venien de families da classe baixa i que la majoria havien hagut d'abandonar als fills per questio econòmica. Un nen amb deficiències no porta beneficis ni diners a la familia sino que despeses i per tant moltes vegades no els poden mantenir. Això em va impactar moltissim però es un clar exemple de que les classes mes baixes tenen molts pocs recursos i alhora moltes vegades estan exclossos de la societat.
5)En quines coses dolentes et quedes d’aquest viatge? I de bones?
Em quedo amb moltssimes coses noves. Si hagues de definir el mes a l'India amb una paraula seria Experiència. Per mi, una noia amb 18 anys poder fer un viatge amb 3 noies mes a un pais com es l'India ha estat una de les millors experiencies de la meva vida. Poder veure una cultura i unes tradicions tant diferents a les nostres i gaudir de totes elles ha estat genial. El conviure amb la gent d'alla, el seu dia a dia i tot el que m'ha aportat anar a l'India no es pot escriure amb paraules. Sensacions màgiques i especials que mai oblidare.
Pel que fa a les coses dolentes els primers dies era gairebé tot: el menjar, la calor, els mosquits...mica en mica t'acostumes i arriba a un punt que no et molesta. No sues tant com el primer dia, proves menjar i t'en adones que t'agrada i els mosquits deixen de picar-te( no se si per la olor que feiem o pel menjar que menjavem pero no ens picaven els mosquits). Una de les pitjors coses va ser el tema del transport, durant l'estada vaig recorrer mes de 3000 km amb tren i bus. El pitjor va ser el tren on viatjavem amb General Class que es la classe baixa en el transport amb tren. Molt brut i incomode, amb retards constants i amb persones amb bitllets iguals es a dir que havien de seure al mateix seient. El transport va ser les estones mes aburrides del viatge, moltes hores però amb una gran satisfaccio a l'arriba a una nova ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada