1.Situació geogràfica i origen de l'hinduisme

Situació geogràfica.

L'hinduisme és una de les religions més antigues que coneixem, neix i es desenvolupa a l'Íindia, quan Pakistan, Bangla Desh, Bhutan i Nepal encara pertanyien a aquest territori. Per això l'hinduisme es concentra a l'Índia actual i països veïns.

Durant molts segles la influència entre Orient i Occident no va ser gaire important, però al s. XI l'Índia va rebre una invasió de pobles provinents de l'Àsia Central, els quals tenien una religió diferent, l'Islam, aquest poble tindrà una forta influència sobre l'Hinduisme.

A l'Índia creiem que només trobem hinduistes, però no és cert, també hi ha l'islamisme, el budisme i el cristianisme. Això ha influït en la creació de noves cultures, com els sikhs, que són una barreja entre hindús i musulmans. Gandhi estava molt influenciat per el cristianisme per la seva educació europea. Podem trobar hindús en llocs que van ser colonitzats per britànics, com ara el Canadà, l'Índia Occidental, l'Àfrica Oriental..

Origen.

L'Hinduisme és la unió de dos corrents de desenvolupament religiós diferents en el curs de la història es va fondre en una unitat. L'un prové de l'antiga religió autòctona de l'Índia i l'altre de la religió dels aris que des del nord van penetrar l'Índia, l'any 1500 aC.
La més antiga civilització coneguda a l'Índia remunta al quart mil·lenni abans de Crist, i el seu coneixement es deu al descobriment, al 1920, de dues ciutats. Mohenjo, Daro i Harapa (Packistan).

2. La doctrina hinduista

L’ hinduisme no té un fundador de la religió, tampoc té cap conjunt de principis que han de seguir, aquesta religió es basa més en un mateix, per això no tenen llocs on agrupar-se i fer els rituals perquè cada hinduista es pren la religió a la seva manera ja que tenen diferents maneres de prendre-se-la.

Creuen en un déu o realitat absoluta del que fan tots els altres deus que tenen. El déu principal del que surten tots els altres es Brahman.

Dharma Chakra: És la llei universal que han de seguir totes les persones. El seu deure durant la vida.

Samsara: És el cicle de les reencarnacions interminables que pateixen els hindús.

Moksa: És l’alliberament d’aquest cicle. El Moksa és acabar amb el Samsara.

Karma: Són les accions bones i dolentes, i les seves conseqüències. Si tens un karma bo, pots arribar a aconseguir el Moksa, però si és dolent, et seguiràs reencarnant. Fins i tot et pots arribar a reencarnar en vaca. (Per això són sagrades).

Els tres camins de l’alliberació (Moksa):

-          El camí dels actes: Seguir fidelment el dharma i cumplir amb els deures de la casta pròpia

-          El camí de la devoció: Adorar a un Déu en concret i celebrar cuidadosament tots els seus rituals i festes.

-          El camí del coneixement: Descubrir mitjançant la meditació la naturalesa de l’atmán (ànima) i buscar en ella a Brahma, i unir-se a ell. Per seguir aquest camí, s’aparten completament dels béns materials i els plaers de la vida.

3. Les divinitats

4. La societat i les castes

Les escriptures hindús divideixen la societat Índia en quatre antics grups socials, anomenats castes.
La primera casta és la dels sacerdots i mestres, anomenats bramans. La segona casta és la dels governants i soldats, anomenats chatrías. La tercera és la dels mercaders i grangers, anomenats vairats. I la última és la més pobre, la qual molts cops ni s'inclueix en aquesta divisió, és la dels anomenats intocables.

Casta dels Bramans

Casta dels Kshatriyas

Casta dels Vaishyas

Casta dels Intocables

Entrevista a Ivette Callís que aquest estiu va anar un mes a l'india.

1)Quina es una de les coses que et va impactar mes?
Crec que si vas a un pais diferent rebs l'impacte de moltes coses, tot es diferent al que estas acostumat i per tant fa que tot viatge tingui un atractiu especial. Una de les coses que em va impactar més va ser a l'hora de baixar de l'avió, vàrem arribar de nit i la por vulguis o no esta dins el cos i veure que tothom et mira com si fossis una persona molt diferent a ells fa molta impressio, també s'ha de dir que les coses canvien molt quan parles amb ells. Et demanen que et tiris fotos, que els hi donis la mà...moltes coses que per nosaltres són impensables. Algu li aniria a un francès a demanar-li per tirar-se una foto amb ell?. L'altre cosa que em va causar molta impressió va ser la manera de viure, amb poc viuen i son molt feliços. Vam estar a un barri d'una casta molt baixa de l'India i amb prou feina tenien per dinar ells, tot i així et donaven tot el que tenien sabent que tu no et faltava de menjar. Seguiria dient coses que em van causar impressió ja que cada acte, cada paraula, cada lloc causaven alguna cosa especial i diferent.

2)Com solen viure els hindús?
Els hindús viuen amb molt poca cosa i amb el que tenen son molt feliços, necessiten molt poc per arribar a qualsevol finalitat. Cal saber que a l'India hi han moltes castes o classes socials i per tant les classes mes altres viuen amb un nivell de vida europeu o gairebé europeu. Ara bé, hi han les classes socials baixes qur poden viure amb el que nosaltres seria 2 euros al dia, dorm tota la familia amb una habitació de 4x4, es dutxen al carrer amb banys públics i es dediquen al turisme, lagricultura, al comerç i al culte amb petita escala. En el sentit econòmic es un pais molt divers i per tant amb molts estils de vida diferents.

3)Creus que seria molt difícil per un Català anar a viure a l’índia i adaptar-se a les seves cultures i religions? 
Crec que no seria facil, basicament per la diferencia de la societat i de la manera de viure. Anar a l'India per un europeu suposa vacunar-te de moltes coses per evitar agafar algunes malalties relacionades amb el menjar, l'aigua i altres provinents de mosquits i animals com gossos o monos, amb això vull dir que els europeus no estem preparats en un primer moment per anar a viure a l'India. Ens costaria adaptar-nos i no per que els hindus ens posesin maldecaps per poder-nos adaptar sino per la nostres costums i tradicions tant diferents. Suposo que es molt fàcil passar de viure en condicions mes aviat pobres a ser ric però al revés no seria tan facil. Ara bé una vegada superades les primeres pors i adaptar-se una mica al seu ritme de vida seriem molt feliços. Els hindús viuen un ritme de vida pacific dedicat al culte i a les seves tradicions, on l'estres (excepte en les grans ciutats) no saben el que es i on per molt que tinguin poc viuen amb el que tenen sense anhelar a grans fortunes, molts d'ells es limiten a estar contents amb el que tenen i no necessiten mes. Crec doncs que es un estil de vida molt bo pero alhora molt dificil d'entendre per les persones occidentals degut a la societat i a la nostra cultura. 

4) Creus que discriminen molt a els de la classe mes baixa?
Les classes baixes sempre estant mes descriminades i si ets d'alguna classe baixa sempre tens gent per sobre que tenen un dret a manar-te i unes prefencies i privilegis per sobre teu. Per tant les classes baixes si que estan mes descriminades. Un dels casos que vaig poder viure en primera persona va ser a Kolkata( Calcuta) alla vaig estar amb l'ONG Mare Teresa de Calcuta. Ens van designar a una casa d'acollida amb nens amb malalties mentals i fisiques, des de el primer dia ens van dir que no ens decantessim per cap nen i que venien de families da classe baixa i que la majoria havien hagut d'abandonar als fills per questio econòmica. Un nen amb deficiències no porta beneficis ni diners a la familia sino que despeses i per tant moltes vegades no els poden mantenir. Això em va impactar moltissim però es un clar exemple de que les classes mes baixes tenen molts pocs recursos i alhora moltes vegades estan exclossos de la societat.

5)En quines coses dolentes et quedes d’aquest viatge? I de bones?
Em quedo amb moltssimes coses noves. Si hagues de definir el mes a l'India amb una paraula seria Experiència. Per mi, una noia amb 18 anys poder fer un viatge amb 3 noies mes a un pais com es l'India ha estat una de les millors experiencies de la meva vida. Poder veure una cultura i unes tradicions tant diferents a les nostres i gaudir de totes elles ha estat genial. El conviure amb la gent d'alla, el seu dia a dia i tot el que m'ha aportat anar a l'India no es pot escriure amb paraules. Sensacions màgiques i especials que mai oblidare.
Pel que fa a les coses dolentes els primers dies era gairebé tot: el menjar, la calor, els mosquits...mica en mica t'acostumes i arriba a un punt que no et molesta. No sues tant com el primer dia, proves menjar i t'en adones que t'agrada i els mosquits deixen de picar-te( no se si per la olor que feiem o pel menjar que menjavem pero no ens picaven els mosquits). Una de les pitjors coses va ser el tema del transport, durant l'estada vaig recorrer mes de 3000 km amb tren i bus. El pitjor va ser el tren on viatjavem amb General Class que es la classe baixa en el transport amb tren. Molt brut i incomode, amb retards constants i amb persones amb bitllets iguals es a dir que havien de seure al mateix seient. El transport va ser les estones mes aburrides del viatge, moltes hores però amb una gran satisfaccio a l'arriba a una nova ciutat.
 

 

5. Els llibres sagrats

Els textos sagrats de d’hinduisme són molt variats tant per el que fa al contingut com a l’estil com a estil, n’hi ha que fan referència al culte, altres a comentaris sobre rituals i celebracions i altres són prescripcions per a cerimònies.. Es van redactar en sànscrit, que actualment aquesta llengua es coneix com el llenguatge sagrat del hinduisme.

Els llibres sagratss vèdics es poden classificar en dues seccions:

· sruti (escoltats) els llibres revelats pels déus savis dels primers temps.

· smriti ( el que la memòria ha conversat), els llibres formen part de la tradició que són cronològicament posteriors.

ELS LLIBRES SRUTI

Hi ha quatre volums d’aquests tipus de llibres, anomenats els quatre Vedes:

· Rig-venda o Veda de les estrofes: És el document més antic escrit entre el 1500 aC i l’any 1200 aC, agrupa més d’un miler d’himnes a les divinitats. Es reuneixen molts dels cants i pregàries.

· El Yajur-veda o Veda de les fórmules: En aquest llibre hi veiem les formules que han de recitar per fer els diversos rituals. Es van redactar l’any 1000 aC.

· El Sama-veda o Veda dels cants: És un recopilatori de les principals estrofes del Rig-venda i el Yajur-veda però acompanyades de notes musicals.

· L’arharva-veda: És el més recent de tots els llibres. No està considerat tant important com els altres, però té una forta influència dels bramans i té molt a veure amb pràctiques màgiques.

Altres llibres que acaben de formar els llibres sruti són el Brahmana i els Upanishad.

Els Brahmana estan escrits entre l’any 1000 i el 500 aC i són interpretacions sobre el Brahaman.

Els Upanishad és va escriure entre el 800 i el 400 aC. Representen el vedanta que és l’última part del Vedes. La seva finalitat és explicar el significat profund de les accions rituals. Són diàlegs entre mestres i deixebles.

ELS LLIBRES SMRITI

Aquests llibres formen part de la tradició i hi trobem el Mahabharata, el Bhagavad-Gita i el Ramanyana.

Un dels textos més populars és el Bhagavad-Gita( el cant del senyor) que forma part del Mahabharata.

El Mahabhrata és un poema èpic d’uns 200.000 versos, que tracta del conflicte que oposava a cinc germans dels seus cosins  que els havien tret el tro injustament. El déu Krixina és fa conseller d’un dels germans que en el camp de batalla té dubtes i refusa el combat amb els seus parents i amics. En aquesta situació Krixina li explica la importància de seguir el seu dharma o deure sagrat. En aquest diàleg entre Krixna i Arjuna es toquen tots els aspectes de la vida i s’admeten com a vàlids tres camins que condueixen al mateix fi: el coneixement i la realització personal.

Aquests tres camins són:

· El camí de la devoció (bhakit)

· El camí de l’acció (karma)

· El camí de coneixament (jnana)

Un dels altres textos importants per aquesta religió és el Ramayana, aquest text explica la historia del rei Rama. Aquest rei és la personificació de la justícia i està considerat com una de les deu reencarnacions de Vixnu.

6. Ritus hindús i celebracions o festes

Ritus Hindús

Les etapes més importants de la vida hindú, com el naixement i la mort, es celebren amb rituals anomenats Samskara, que tenen lloc davant d'un foc sagrat.

Els ritus de pas o transició:

·         El ritu del naixement: després d’haver nascut, es renta i se li escriu a la llengua la paraula “Om” amb una ploma d’or mullada en mel. Deu dies després se li posa un nom a la ceriomònia anomenada namakarana.

·         La majoria d’edat: Entre els vuit i els dotze anys, els homes hindús participen en la cerimònia del upanayana, perquè ja se’ls considera d’edat suficient per aprendre més sobre la seva religió. Un sacerdot beneeix un llarg cordó de cotó blanc, que passa per l’espatlla esquerra i sota el braç dret del nen.

·         El ritu del matrimoni: Es celebra quan es casa una parella. La cerimònia del casament arriba a durar dotze dies i es pot celebrar en qualsevol lloc. Fan promeses davant un foc sagrat que representa la divinitat. El Sari vermell de la núvia es lliga al vestit del nuvi per simbolitzar la seva unió.

·         El ritu de la mort: El mort és rentat i vestit, i el tapen amb una tela i flors. Després es posa damunt d’un munt de llenya i el fill gran encén el foc. Tres dies després es recullen les cendres i es tiren al riu Ganges.

El ritu de la pluja.

El ritu al riu Ganges.

Festes hindus

L'any hindú.

El calendari hindú té 12 mesos lunars, és a dir, basats en les fases de la lluna.

Aquest calendari s'utilitza per a calcular les dates de les festes i altres esdeveniments religiosos i fer les cartes astrals.

Cada any celebren centenars de festes religioses, la majoria d'elles relacionades amb successos de la vida dels déus. Ara us mostrarem algunes de les festes religioses:

Diwali: És una festa de cinc dies que té lloc entre octubre i novembre i en la qual s'adora a Lakshmi, la deessa de la riquesa i la bellesa. Diwali marca el començament de l'any nou hindú. També es coneix com festa de les llums. La llum representa el coneixement i el triomf del bé sobre el mal. Les cases i els temples es decoren amb llums d'oli i es llancen focs artificials per a allunyar les tenebres i il·luminar el camí de tornada a casa.

Holi: Marca el començament de la primavera i commemora la mort de Holika, una dona dolenta que segons la llegenda va intentar matar al seu nebot per ser seguidor de Krishna. La nit anterior de Holi s'encenen enormes fogueres i es cremen ninots de Holika. El dia de Holi es recorden les entremaliadures de Krishna i les bromes que gastava de jove. Hi ha processons, cants i balls, i els participants es tiren aigua i tinys uns a uns altres.

Dassehra: Es recorda la victòria de Rama sobre el gegant Ravana. Per mitjà de danses i obres de teatre s'expliquen moments claus de la vida de Rama. Es construïxen enormes ninots representant Ravana farcits de palla i petards i una persona disfressada de Rama dispara una fletxa encesa per a encendre'ls.